La Vida a Berlin. Capitol 22. Els 'sense papers'

Capitol 22. Els "sense papers"

En relacio amb el tema d'aquest capitol vull explicar dos casos quehe conegut de persones que han vingut a aquesta ciutat de manerames o menys il.legal.

El primer es tracta de una dona de Ecuador. La dona va venir a Berlindesde el seu pais per estar al costat del seu fill que havia vingutinicialment per tema d'estudis. El noi s'havia quedat a viure aquidespres de coneixer una dona amb la que havia tingut una filla.El noi es dedicava a fer diversos treballs per guanyar-se la vida.Darrerament feia de pintor. L'avia cuidava del net mentre els parestreballaven. No entenia ni paraula d'alemany i per ajudar a la familia s'havia oferit per fer de dona de la neteja. Havia posat unanunci al diari i el seu fill feia d'intermediari.La dona temia sortir al carrer per por que la policia li demanésels papers (que no tenia!!) L'unica documentació que tenia erael pasaport amb una entrada com a turista. Naturalment no tenia cap assegurança ni cap feina reconeguda que li permetes viurelegalment aqui.

La situacio era prou complicada. Si el net hagues nascut de les relacionsdel seu fill amb una dona alemanya, podia haver sol.licitat la residencia i tot hagues estat mes facil. Pero la noraera filla de una dona italiana i un home alemany i ... ella no estavareconeguda pel seu pare. O sigui, que tots havien de viure amagats.

El desenllaç d'aquesta història va venir el dia que la policia vademanar la documentació al fill. Com que estava indocumentat, va anarde cap a la comisaria. Allá va quedar registrat i se li va donarun plaç de 15 dies per sortir del pais. La mare no podia fer res per ell.Amb ajut de amics i coneguts van reunir els diners per comprarel billet d'avió i marxar de ratorn cap a Ecuador. Aqui han quedatla nora i el net.

La segona história es la d'una dona rusa, d'una regió veina a Txetxénia.Aquesta dona sempre havia viscut a Rusia. Estava casada amb un periodistai tenien 2 fills. Sembla ser que en aquella zona la vida es bastantdificil i cadascu s'espabila com pot. Per una qüestió de contraban,al marit el van exampar i assassinar. La dona es va quedar solaperque els fills ja eren grans i tenien les seves propies families.Ella va marxar i va arribar a Berlin. Sense coneixer l'idioma, senseconeixer ningu va haver de sortir endevant per sobreviure. Poc a pocva coneixer altre gent que estava en situacio similar. No tenia documentacioalemanya i algu li va dir que havia alguna possibilitat de conseguirpapers si es casava amb un alemany. La dona va accedir i va firmar uncontracte 'matrimonial' amb un alemany. No formaven un matrimoniconvencional, perque cadascu tenia la seva propia vivenda. Naturalmentla dona estava en desventatja i l'home nomes anava a trobar-laper demanar diners, que despres els invertia en vodka. El desenllaçd'aquesta historia es ben curios. Quan estaven a punt de cumplir-seels plaç perque la dona tingues el dret a la nacionalitat alemanya,resulta que el 'marit' mor. No hi ha familia que reconegui el cadaveri ella ha de correr amb tots els gastos del enterrament. Com que aquestaes una dona de decisions fermes, esta decidida a continuar aqui, perqueella treballa a Berlin i es on es guanya la vida. La pega es queaquesta dona te avui dia 60 anys. Quan de temps podra subsistir?Fins quan tindra forces per continuar treballant? Tornara al seu pais?Quan tingui noticies del final de la historia, us ho fare saber...

Apart d'aquestes dues històries personalitzades, també es poden trobar aqui persones que no son del pais, que venen de fora, que no parlen l'alemany (n'hi han que encara el parlen pitjor que jo!!) i que fan les feines que no volen fer els d'aqui. Aixi per exemple es troben polacs, rusos, hungars, bulgars, turcs, etc, que treballen a la construccio, fan cases, fan de paletes, treballen en tallers de cotxes, etc. De totes maneres cal dir que segonsla procedéncia de cada grup, el destí es generalment diferent. Els turcs i els vietnamiteses dediquen al comerç. Els turcs més ampliament en establiments fixes dedicatsa la venda de fruita i restaurants, mentre que els orientals (no sabria dir si vietnamites, coreans, mongols, ...) com ambulants i en floristeries.Els de la Europa del Est, en feines mes 'brutes' (contruccio, tallers, transport, ...)

O sigui que, llevat de les activitats a que es dediquen, la situació aqui no és tant lluny de la situació a Espanya, França, ...

I enmig de tot aixó el govern tracta de posar ordre. Volen regular totes les feines, inclus les feines mes petites i obligar a tothom a registrar-sei pagar els impostos corresponents. Per exemple, la senyora de la netejaque treballa pel seu compte per guanyar-se la vida, i que guanya al voltantde 800 EUR al mes, hauria de pagar un 25% en impostos (200EUR mensuals !!!)No cal dir que les persones que no estan en situacion legal, estan atemoridesper por que la policia els aturi, els demani explicacions i els enviï de retornal seu pais.

Aixo es una mostra del projecte alemany. I a sobre, amb els plansnacionals de la actual coalicio, es preveu que el IVA pugi del 16% al 20%.